Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
confessionalitat
Religió
Política
Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d’una institució o àdhuc d’un estat.
Confederació Mundial del Treball
Organització sindical constituïda a la Haia el 1920 amb el nom de Confederació Internacional de Sindicats Cristians i refermada arran del Congrés d’Amsterdam (1946).
El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats
llibertat religiosa
Dret
Dret de l’individu a professar en el seu fur intern qualsevol creença religiosa (llibertat de consciència) i a manifestar-la exteriorment a través de cerimònies litúrgiques (llibertat de culte).
Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència…
Józef Glemp
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic polonès.
Ordenat de sacerdot el 1956 i doctor en dret canònic 1964, fou consagrat bisbe de Warmia el 1979 El 1981 fou nomenat arquebisbe de Varsòvia i primat de Polònia, càrrec en el qual succeí Stefan Wyszyński , i que ocupà fins l’any 2009 President de la Conferència Episcopal de Polònia durant 23 anys fins el 2004, l’any 1983 fou nomenat cardenal, i el 2005 formà part del conclave en el qual Joseph Ratzinger fou elegit papa Malgrat el ferm suport del papa Joan Pau II a l’oposició anticomunista polonesa representada pel sindicat Solidarność que liderava Lech Wałesa, adoptà una actitud conciliadora…
exercicis espirituals
Cristianisme
Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.
El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…
Sabino de Arana Goiri
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític basc, fundador del nacionalisme basc.
Pertanyia a una família benestant i de tradició carlina el seu pare, armador, que fou alcalde d’Abando i representant d’aquesta població a les Juntes de Guernica, participà activament en la preparació de l’aixecament 1872 del pretendent Carles VII Sabino de Arana s’inicià en les idees nacionalistes el 1882, influït pel seu germà Lluís En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret l’elecció de Barcelona el País Basc no tenia universitat fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista En retornar a Bilbao, es presentà, en oposició amb Miguel de Unamuno i…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la …
Manuscrits
Historiografia catalana
Publicació nascuda el 1985 fundada a iniciativa d’un grup d’estudiants i joves llicenciats en història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que comptà amb la inspecció i el suport dels professors de l’àrea d’història moderna que hi havia aleshores en aquella universitat.
Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…
islamisme
Política
Islamisme
Moviment per a l’hegemonia de la doctrina islàmica.
Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…