Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Bloc Popular de Les Terres de Lleida
Partit polític
Grup fundat el 1972 en el qual confluïren nuclis sindicalistes, marxistes, cristians i nacionalistes.
Dirigents Joaquim Arana, Manuel Lladonosa, Eulogio Vallina, Francesc Solana, Jaume Auqué i Vicenç Ximénez Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al s XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un…
moviment Zero
Nom amb què fou conegut el moviment artístic europeu nascut a Alemanya el 1957, que, concebut com un projecte vital nou, partí de l’ambient anímic dels anys de postguerra, crític amb els valors del passat.
Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època des del monocromatisme d’I Klein i P Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l' op art , J Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren publicacions com Zero i Azimuth Des del 1995, la Galerie der Stadt Esslingen/Villa…
Coordinadora de Presos en Lluita
Història
Organització espanyola de reclusos per delictes comuns.
Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències percebudes en la…
Jan Ignacy Baudouin de Courtenay
Lingüística i sociolingüística
Lingüista polonès, d’una família d’estirp francesa establerta a Polònia des del s. XVII.
Del 1870 al 1913, suspecte a la policia russa per les seves activitats nacionalistes, Baudouin de Courtenay es trobà sovint confinat fora del territori polonès, i fou professor successivament a Peterburg, Kazan’, Dorpat, Cracòvia i una altra vegada a Peterburg, i aquest darrer càrrec acabà en la seva expulsió de la universitat i una condemna de dos mesos de presó El 1918, guanyada la independència de Polònia, Baudouin de Courtenay fou finalment nomenat professor a Varsòvia El seu millor moment creador fou l’època de Kazan’, pels volts del 1880, quan l’estimulava la collaboració amb un alumne…
Panamà
Ciutat
Capital de la República de Panamà i de la província homònima.
És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país Concentra el 75% de les indústries del país alimentària, vestits, tabacs, cerveses i la major part de les activitats terciàries comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials, així com també els centres universitaris Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965 Presenta, amb tot, les característiques de les grans ciutats dels països…
Teresa Juvé i Acero

Teresa Juvé i Acero
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora i pedagoga.
Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…
,
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el rostro de…
Peter von Winter
Música
Violinista i compositor alemany.
Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina