Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
agarbuixar
Barrejar confusament.
agarbuixar-se
Barrejar-se confusament.
Mošé ben Yehošu‘a Narboní
Filosofia
Metge i filòsof jueu.
De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a Sòria, a punt…
Movimiento Ibérico de Liberación
Partit polític
Grup constituït a Barcelona al desembre de 1971 per l’Equip Teòric i l’Equip Exterior dels Grupos Obreros Autónomos, integrats per joves estudiants.
Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants…
embarbussar-se
Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intel·ligible.
embarbollar
Parlar confusament, per defecte físic, com els infants quan comencen a parlar, o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que hom diu.
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
Sociologia 2018
Sociologia
El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
Publicitat gràfica
La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi…