Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
congregació
Cristianisme
Comunitat local dels creients, sobretot l’estament laical que la forma.
congregació
Cristianisme
En les Esglésies de la Reforma, comunitat reunida per al culte.
congregació
Cristianisme
Associació de fidels, amb vots o sense, que es reuneixen, sota una advocació religiosa, per a exercicis de pietat i amb finalitats apostòliques.
congregació mariana
Cristianisme
Associació de clergues i laics que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l’espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d’Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…
congregació religiosa
Cristianisme
Companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples, els quals poden ésser perpetus o temporals.
congregació monàstica
Cristianisme
Unió de diversos monestirs sota un únic superior, tot conservant llur independència.
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…
Congregació Claustral Tarraconense
Congregació benedictina que reuní, del s. XII al XIX, els monestirs de monjos i monges d’hàbit negre de l’antiga província eclesiàstica Tarraconense.
Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…
congregació de Windesheim
Congregació de canonges regulars de sant Agustí, fundada el 1387 a Windesheim, prop de Zwolle (Holanda), per Florens Radewijns, seguidor de Geert Groote, fundador del moviment de la Devotio Moderna
, aprofitant l’oferta feta per un devot, Berthod ten Hove.
El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa
congregació de Propaganda Fide
Congregació romana, on radica el govern de l’activitat missió
catòlica en el món.
Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els colonitzadors…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina