Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres mundials…
presoner de guerra | presonera de guerra
Dret militar
Dret penal
Soldat agafat a l’enemic.
La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció…
Unió Postal Universal
Història
Organització internacional encarregada de coordinar i reglamentar els serveis postals entre els diversos estats membres (gairebé tots els del món).
Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les…
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de…
Pere d’Abella
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor de la cobla esparsa Pus axit plau ta bandera estendre , on recrea les convencions de l’amor trobadoresc Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
El verí del teatre
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’…
Félix Revello de Toro
Pintura
Pintor andalús.
Format a Màlaga i a Madrid, s’ha establert a Barcelona, on ha estat professor a Llotja Fa una pintura realista, de factura hàbil i vibrant, centrada preferentment en el tema femení S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant, respectuós amb les convencions del gènere
American Economic Review
Economia
Revista nord-americana de periodicitat trimestral fundada el 1911 com a portaveu de l’American Economic Association.
Considerada com una de les millors revistes d’economia, es divideix en una part de comentari de llibres, una altra d’articles i una de comunicats Com a suplement a la revista apareixen anualment els Papers and proceedings , recull de les ponències de les convencions d’aquella societat
Joe Orton
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts Les seves dues obres de més èxit, Entertaining Mr Sloane 1964 i Loot 1966 ridiculitzen mitjançant diàlegs incisius i d’una gran agilitat les convencions i les institucions socials Altres obres seves són Crimes of Passion 1967 i What the Butler saw 1969 Morí assassinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina