Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Les dioscoreàcies
Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni…
Joan Nubiola Callís
Escalada
Escalador.
Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep Maria Torras,…
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa…
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres d’indústria…
Maria Antònia Simó i Andreu
Maria Antònia Simó Andreu
© ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Excursionisme
Escaladora i alpinista.
Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El…
,
nimfea blanca
Nenúfars blancs
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies, de fulles flotants, més o menys arrodonides i cordades a la base, grosses, i de flors blanques o, rarament, de color de rosa.
Es troba, espontània, en una gran part d’Europa, en rius i estanys, però també és conreada com a ornamental
estepa blenera
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
filamaria
Botànica
Herba ruderal, de la família de les geraniàcies, pubescent i glandulosa, de fulles ovades, cordades, i flors en umbel·les d’un rosa violaci, que es fa en terrenys ruderals de les contrades mediterrànies.
meravelles
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les convolvulàcies, volubles, de fulles ovades, cordades (I.purpurea) o de fulles trilobades (I.acuminata), de flors campanulades, grosses, de color blau purpuri o blanc, i de fruits en càpsula.
Oriündes de l’Amèrica tropical, són conreades en jardins i es troben naturalitzades en tanques i canyars