Resultats de la cerca

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

Presenta parets molt verticals coronades per glaceres i neus perpètues La primera ascensió fou feta pel britànic Hartog el 1956

Fa un escapus de 60 a 120 cm, guarnit a la base amb fulles lanceolades i coronades per un verticil de flors penjants campanulades, vermelles, fètides, damunt el qual s’insereix un floc de fulles petites És una planta de creixement ràpid i vol un sòl sa i ric en matèria orgànica La florida és primaveral, i la plantació dels bulbs té lloc per l’agost i el setembre

Començà com a escultor cor de Santa Maria Novella, a Florència, 1491-96, i fou primer mestre d’obres de la catedral 1507-15 La seva obra fonamental, el palau Bartolini-Salimbeni de Florència 1517-20, influïda per Rafael i Sangallo el Jove, provocà grans controvèrsies perquè s’apartà de la tradició brunelleschiana en intercalar nínxols entre les finestres, que tenen encreuaments i són coronades per frontons corbats o triangulars

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques

Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i fins al cap de…

Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…

Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…