Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
matrilineal
Antropologia
Dit del grup social (llinatge, clan, etc.) i del sistema d’organització en què el parentiu i la pertinença al grup són determinats per un tipus de descendència que segueix la línia materna.
El sistema matrilineal, també anomenat matrilinealisme , comporta així mateix l’herència dels béns materns i el fet que el control i l’educació dels fills corresponguin al germà gran de la mare i no al pare
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
Comissió de Ports de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar
Castell de Secabecs (Torrelles de Foix)
Art romànic
Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs
Castell de Solsona
Art romànic
Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet…
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…
Torre d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…
Castell de Puigllorenç (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El castell de Puigllorenç consta l’any 1281 entre els castells, llocs i viles, el domini dels quals Arnau Roger I hagué de lliurar a l’infant Alfons en no poder satisfer la composició de 100 000 marcs d’argent i 100 000 sous pels danys causats en la revolta contra Pere el Gran Aquest castell era situat prop del poble d’Unarre Gràcies als treballs fets aquests darrers anys a la vall d’Àneu per l’equip del GRAMP de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de JI Padilla, s’ha descobert que les restes de la fortificació que en el volum XV de la present obra pàgs 139-140 anomenàvem castell d’…
Castell de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina