Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
persona divina
Cristianisme
En la cristologia, únic subjecte de la doble natura humanodivina del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat (l'Encarnació).
L’analogia de l’ús cristològic del concepte de persona i, consegüentment, del de natura és palesa pel fet que la negació d’una persona humana en Jesús no significa que aquest no sigui autènticament home amb consciència i voluntat humanes, irreductibles a la consciència i voluntat divines del Verb, sinó tan sols que la seva pèrsonalitat no resta incomunicable, ens és assumida en la persona del Fill de Déu
Jaume d’Olesa i Sanglada
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’unes lamentacions místiques que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, i l’ Spill de bé viure i bé confessar , en prosa València…
Jan van Ruysbroek
Cristianisme
Místic flamenc.
Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’…
pecat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es féu responsable de la seva situació actual.
Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin sentit Jesús es…
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat individual de l…
Carles Cardó i Sanjuan
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona De jove collaborà al diari tarragoní “La Cruz” 1910-17 i al setmanari vallenc “Pàtria” 1912-25 Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de…
Sant Andrèu de Casau (Vielha)
Art romànic
Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…
Sant Grau d’Entreperes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Una vista de l’església de Sant Grau d'Entreperes, perduda enmig del paisatge F Tur L’església de Sant Grau o de Santa Maria d’Entreperes és situada a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, la qual en aquest indret forma els cingles d’Entreperes, més al sud de Gitarriu Fent honor al seu topònim Entreperes = entre pedres, l’edifici fou erigit en una graonada de la serra i des d’ell hom podrà admirar unes boniques vistes sobre les valls del Llierca i del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG692806 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona…