Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cromòfor
Química
Agrupació atòmica insaturada d’una molècula (cromogen) que absorbeix radiació visible o ultraviolada (absorció selectiva).
Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc
transmissió d’energia de ressonància
Química
Fenomen caracteritzat per la transferència d’energia entre cromòfors.
L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues proteïnes colocalitzen i és…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
colorants antraquinònics
Química
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.
L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix,…
La producció gerrera barcelonina
Art gòtic
Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…