Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
croquis
Disseny i arts gràfiques
Dibuix d’execució ràpida i resumida, sense detalls, que pot ésser fet directament del natural per copsar una situació, una escena o un paisatge, d’invenció personal per materialitzar una idea, o bé, en dibuix tècnic, per fixar les cotes que permetran de dibuixar ulteriorment el pla definitiu.
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis
Educació
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis són instruments de representació d’espais físics Cadascun d’aquests instruments té una funció de representació diferent de la resta A continuació observa la definició sobre cada un d’aquests gràfics Els mapes Són la representació gràfica o dibuixada d’una superfície terrestre sobre un paper o una superfície plana Un aspecte molt important que cal considerar sempre en qualsevol mapa és l’escala amb què està representat L’ escala És la relació que hi ha entre la mesura de les zones representades al mapa i la seva extensió en la…
podòmetre
Geografia
Aparell en forma de rellotge de butxaca per a comptar el nombre de passes fetes per la persona que el porta.
A partir d’aquest nombre hom calcula, aproximadament, la longitud caminada El podòmetre és utilitzat en topografia per a fer croquis ràpids
acotament
Geografia
Acció de posar les cotes en un croquis, pla topogràfic, mapa, etc.
acotar
Posar les cotes (en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc).
Roca del Purpiol (Tavèrnoles)
Art romànic
Croquis dels vestigis que encara quedaren a començament de segle de la Roca del Purpiol Tavèrnoles, segons un dibuix de JM Pericas cedit per A Pladevall Aquesta fortalesa es documenta el 1098 Actualment no resten sinó uns encaixos de murs en una penya sobre el mas Pujol
Escola Industrial de Barcelona

Croquis i pla de les instal·lacions de l’ Escola Industrial de Barcelona (gravat de L’obra realitzada , publicat per la Mancomunitat de Catalunya)
Institució creada el 1904 com a centre general d’ensenyament tècnic, des d’estudis elementals per a obrers fins als de caràcter superior.
El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la installació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes Escola Elemental de Treball, 1913 Escola Superior d’Agricultura, 1912 etc i una gran collaboració tècnica Hom hi creà diverses seccions la d’Indústries Tèxtils 1909, completada amb la…
esbós
Eva , esbós realitzat pel pintor italià Il Tintoretto (1518-1594)
© Corel Professional Photos
Art
Primera forma imperfecta d’una composició artística.
En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Folklorista.
Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés
Villard de Honnecourt
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres picard.
És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina