Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Georg Curtius
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Fou professor a les universitats de Praga 1846-54, Kiel 1854-62 i Leipzig 1862-85 Amb la Griechische Schulgrammatik 1852 inicià el mètode de la filologia comparada Unes altres obres importants són Grundzüge der griechische Etymologie 1858-62 i Das Verbum der griechischen Sprache 1873-76
reacció de Curtius
Química
Reacció de transposició, descoberta per T.Curtius el 1894, amb la qual hom obté la formació d’isocianats i de llurs derivats per descomposició d’azides.
És anomenada també transposició de Curtius
Ernst Robert Curtius
Literatura alemanya
Assagista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948
Quint Curci Ruf
Historiografia
Teatre
Historiador llatí.
Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana
uretà
Química
Qualsevol èster de l’àcid carbàmic.
Els uretans són obtinguts per reacció dels isocianats amb alcohols, per tractament de cloroformats amb amoníac i mitjançant la transposició de Curtius en presència d’un alcohol Els uretans són sòlids cristallins de punt de fusió ben definit, emprats en anàlisi química per a la caracterització d’alcohols
reacció de Schmidt
Química
Reacció de degradació d’àcids carboxílics, apropiada per a la síntesi d’amines primàries.
Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
Hermann Paul
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent
degradació
Química
Descomposició que ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2