Resultats de la cerca

En el primer presenta el cas de l’evolució general i desenvolupa la teoria de la selecció natural, assenyalant un seguit de fets observats en la natura, dels quals treu dues conclusions principals bé que es dóna la tendència de tots els organismes a augmentar en una progressió geomètrica, hom pot comprovar que el nombre d’individus d’una espècie determinada resta més o menys constant ja Linné havia calculat que si una planta anual produís tan sols dues llavors —no hi ha cap planta tan poc productiva— i aquesta cadena continués en la mateixa proporció, al cap de vint anys hi hauria un milió de…

El seu element fonamental és la teoria de la selecció natural, que s’esgrimeix per defensar la desigualtat social com a condició bàsica que permet la supervivència del més apte i, per tant, la millora de la societat Aquesta doctrina ha tingut una certa influència en determinats àmbits del món anglosaxó, en la mesura que permetia justificar moralment el liberalisme capitalista més radical i s’adeia força amb l’ètica del treball, molt present al substrat de la cultura anglosaxona També exercí certa influència a l’Alemanya de començament del segle XX, on fou un dels elements per a la…

Al Principat, des dels inicis del liberalisme, encara que en cercles minoritaris, aparegueren sectors o individus vinculats als nous corrents en diferents camps del saber, sense que l’oposició dels sectors conservadors encapçalats per l’Església fos gaire virulenta, confrontació que va prendre un altre caire a l’hora de la propagació del darwinisme La diferència s’observà ja des d’un bon començament Contràriament al que solia passar, les primeres notícies que es tenen sobre el darwinisme provenen dels sectors antievolucionistes, concretament del doctor Josep de Letamendi i de Manjarrés, que…

Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…

Fou enunciada per Carl von Linné, i fou acceptada àmpliament, fins a mitjan s XIX, que fou desbancada per l’aparició del darwinisme

Introduí el darwinisme a Rússia i desenvolupà la primera hipòtesi acceptable de la relació entre els vertebrats i els invertebrats Féu recerques sobre l’embriologia dels cucs, els artròpodes, els braquiòpodes i els celenterats

Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució

Estudià a l’acadèmia naval de Machiang, i rebé instrucció a Anglaterra, on descobrí els filòsofs anglesos i s’interessà pel sistema social i de govern Tornà a la Xina 1879, i restà uns quants anys a les acadèmies navals de Machiang i Tientsin Defensor d’una política de reformes i d’una monarquia constitucional i difusor del darwinisme i el liberalisme, exercí una considerable influència en el moviment reformista del 1898 D’entre les seves traduccions cal destacar Evolution and Ethics , de ThHuxley, i Wealth of Nations , d’Adam Smith, a més de diverses obres de Herbert Spencer,…