Resultats de la cerca

Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua

Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa

Datari i canonge de Sant Pere del Vaticà, el 1455 ingressà a l’orde augustinià Adquirí una fama molt notable amb les seves obres De verborum significatione —en la qual explica molts termes del Digest —, De rebus memorabilibus basilicae SPetri —primer estudi d’arqueologia cristiana— i De educatione liberorum clarisque eorum moribus —exaltació de l’ideal humanístic de la cultura com a formació de la personalitat—

Ordenat de sacerdot 1896, fou professor del seminari i canonge de Rieti Passà aviat a la secretaria d’estat del Vaticà, d’on Benet XV el nomenà secretari adjunt 1915 Nunci apostòlic a Madrid 1921-39, defensà els drets de l’Església enfront del govern de la Segona República i organitzà l’Acció Catòlica espanyola Cardenal in pectore 1933, no fou proclamat fins el 1935 Installat a Roma, fou arxiprest de Sant Pere del Vaticà i datari del papa Collaborador de Pius XII, en fou legat en el Congrés Eucarístic de Barcelona 1952

Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el titular, però no…

El 1525, a la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic, fou nomenat també bisbe d’aquesta ciutat seu, que retingué fins el 1529, en què fou nomenat Lluís de Cardona

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la…