Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
analogista
Lingüística i sociolingüística
Entre els grecs i llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta primordialment de processos regulars.
Els analogistes s’oposaren als anomalistes , que sostenien que una llengua és feta d’irregularitats i de coincidències fortuïtes La polèmica durà molts segles Però la qüestió profunda que hom debatia era la definició de la regularitat i l’explicació dels punts de partida que han d’ésser base de la descripció gramatical, qüestió que és d’una màxima actualitat en el debat de la lingüística d’avui
Mitridates VI del Pont
Història
Rei del Pont (111-63 a C).
Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau…
Castell de Surp (Rialb)
Art romànic
Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…
El comerç català amb Europa
Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII El comerç català amb Europa mostrava al començament del segle XVIII una implantació considerable per tota la geografia continental En total són 444 els corresponsals del comerç de Barcelona documentats en aquesta època, amb una dispersió que abastava des de la zona del Magrib fins a la mar del Nord, i de Suïssa a Anglaterra La primera constatació que es pot extreure d’aquest desplegament era l’enorme contrast que presentava respecte a les rutes tradicionals del comerç medieval català Les rutes orientals s’havien…
música de Viena
Música
Música desenvolupada a Viena (Àustria).
Les fonts sobre la vida musical vienesa comencen a ser importants a partir del segle X Des d’aquesta centúria i fins al segle XIII, la música sacra visqué una època d’esplendor, especialment a Sant Esteve, principal parròquia de la ciutat Al segle XIII ja es troben documents de música sacra escrita en alemany, com el coral Christ ist erstanden 'El Crist ha ressuscitat', 1213 Parallelament a la música religiosa, està documentada l’existència de minnesänger , com Ulrich von Lichtenstein, Walter von der Vogelweide o Neidhart von Reuenthal Amb la caiguda de la dinastia dels Babenberg, el país…
La classificació dels éssers vius
L’arbre de la vida Arbre filogenètic dibuixat per Charles R Darwin en una llibreta de notes Transmutation of species ‘La transmutació de les espècies’, 1837-38 Cambridge University Library Parlar de la vida és parlar, sobretot, de diversitat Una de les particularitats que caracteritza més bé la Terra és l’extraordinària varietat d’éssers vius que exhibeix, els quals són presents, adaptats en forma d’espècies concretes, en tots els ambients, àdhuc en els més extrems, des del sòl antàrtic fins a les bullents surgències termals submarines, i des de les capes altes de la troposfera fins a…
La col·lectivitat Rivière
Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…
Foixà

Armes dels Foixà
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…
Palestra, un projecte cívic catalanista
Grup de Palestra invitat a la festa federal de les sokols , Praga, juny-juliol del 1932 FJF / GS Palestra, Organització Nacional de la Joventut Catalana, destacà com a projecte cívic i cultural En la seva activitat també inclogué un projecte esportiu i una voluntat de ser present puntualment en la política Palestra formà part d’aquell àmbit multiforme d’institucions i entitats que no participaven directament en el joc polític, però que formaven part del catalanisme L’origen s’ha de cercar en la reflexió iniciada per Josep Maria Batista i Roca, des de la base de l’excursionisme, sobre el…