Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ratio studiorum
Nom abreujat de Ratio atque institutio studiorum Societatis Iesu, ordenació, promulgada oficialment el 1599, del sistema educatiu que havia de regir entre els jesuïtes, tant en els col·legis d’ensenyament de laics com en la formació dels mateixos membres de l’orde.
Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han estat trets…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Giaches de Wert
Música
Compositor flamenc, actiu a Itàlia.
Vida Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la cort ducal de…
Índex de manuscrits i obres literàries, filosòfiques i jurídiques
Art gòtic
Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Les ferramentes d’aplicació
Art gòtic
S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…