Resultats de la cerca

Fou casada el 1553 amb lord Guilford Dudley, fill del duc de Northumberland, que convencé el rei Eduard VI perquè declarés Jane hereva seva al tron A la mort del rei 1553 fou proclamada reina contra la seva voluntat, però la germanastra del rei, que també fou proclamada reina Maria I , l’empresonà amb el seu marit i els feu executar

Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill  Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu fill Ibrāhīm

Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el…

La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra Filip V i la…

General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática Nacionalista Feu de l’…

Letònia va celebrar eleccions parlamentàries el 4 d’octubre El vencedor va ser el partit socialdemòcrata Harmonia, amb el 23% dels sufragis i 24 escons sobre 100 El van seguir les formacions Unitat, amb 23 diputats, la Unió de Verds i Pagesos, amb 21, i l’Aliança Nacional, amb 17 Tanmateix, com que Harmonia és la formació amb què més s’identifiquen els nombrosos russos de Letònia, el partit va tenir dificultats per a rebre suports, per la qual cosa els altres tres grans partits van formar una coalició presidida per la primera ministra Laimdota Straujuma, del partit Unitat, en el càrrec des…

Socialdemòcrata, membre del Partido de Liberación Nacional, del 1986 al 1990 fou president de la república de Costa Rica Promogué l’anomenat Pla Arias de pacificació de l’Amèrica Central, signat el 1987 pels presidents de Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador, el qual li valgué el mateix any la concessió del premi Nobel de la pau President, des de la seva creació 1988, de la Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano, presidí també l’agència de notícies Inter Press Service IPS 1991- 94, i forma part del consell directiu del SIPRI Stockholm International Peace Research…

El 2011 va ser un any de girs polítics complexos per al veterà president Michael Somare, que el 2010 havia abandonat el Govern per afrontar un procés judicial Així, l’any es va iniciar amb el retorn de Somare al Govern, fins llavors en mans del ministre de treball, Sam Abal A l’abril, Somare va ser condemnat per irregularitats financeres pel tribunal que el jutjava i va ser suspès del seu càrrec per un període de quinze dies, que es va allargar a causa de la seva delicada salut fins al juny, quan la seva família va anunciar que hi renunciava Tot i el debat obert sobre si el president podia…

Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…

Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…