Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Raymond Boudon
Sociologia
Sociòleg francès.
Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…
Emmanuel Suhard
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949
Gilles Kepel
Literatura francesa
Islamisme
Escriptor francès.
Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique França i professor de l’Institut d’Études Politiques París, és expert en l’islam Entre les seves publicacions destaquen Le Prophète et Pharaon Les mouvements islamistes dans l’Egypte contemporain 1984, Les banlieues de l’Islam Naissance d’une religion en France 1987, Intellectuels et militants de l’Islam contemporain 1990 i La revanche de Dieu Chrétiens, juifs et musulmans à la reconquête du monde 1990 Ha publicat també À l’ouest d’Allah 1995 i Jihad Expansion et déclin de l’islamisme 2000
Pierre George
Geografia
Geògraf francès.
Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du monde 1951, Géographie économique 1956,…
cinema canadenc
© Fototeca.cat
Cinematografia
Cinema desenvolupat al Canadà.
Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…
Narcís Oller i Moragas
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista i narrador.
Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el 1868, i…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…