Resultats de la cerca

Havia d’ésser emesa per un banc internacional i havia de servir per a sotmetre l’oferta monetària a una expansió o a una contracció, amb la finalitat de contrarestar les tendències inflacionistes o deflacionistes de la demanda nacional

En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…

Malgrat els escàndols i les polèmiques dels darrers anys, el país es va mantenir com a referent financer El 2016 va continuar marcat per l’obertura econòmica i financera del país, favorable a les grans empreses, i pels baixos tipus impositius al capital Amb un sistema bancari que diposa d’actius en un volum aproximadament equivalent a 16 vegades el PIB, Luxemburg va esdevenir la segona indústria de fons d’inversió més important al món, amb capacitat per a abastar l’obertura de comptes de capital i un entorn favorable a les empreses multinacionals Tot i que el sector bancari tradicional es va…

El pes del deute públic va continuar marcant l’escenari econòmic del 2016, amb el dubte de si hi hauria noves rèpliques de la inestabilitat financera del país El Govern d’Alexis Tsipras va impulsar un nou paquet de reformes sobre les pensions i els impostos, sobretot els indirectes Aquesta mesura es va fer en contrapartida de menys exigència en la reducció del dèficit, a través de moratòries en els pagaments d’aquest deute públic En tancar l’any, el deute públic va ser del 181,6%, i el balanç del compte corrent de l’Estat va mantenir-se sense excedents Amb aquest panorama de retallades i…