Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
sotsgovernador | sotsgovernadora
Dret administratiu
Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.
En alguns països la legislació confereix al sotsgovernador funcions específiques que li són delegades o atribuïdes pel consell de ministres o per algun altre òrgan superior A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1845 i suprimit el 1882 Restablert pel règim franquista, el primer a ésser nomenat fou el de la província de Barcelona
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Borsa i Estalvi Comissaria General de Banca
Economia
Organisme creat per decret de 23 de juliol de 1936 com a Comissaria General de Banca, dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.
Per decret de 8 d’agost es convertí en Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi, articulada en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s’Agaró fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura,…
comissió
Reunió de persones delegades temporalment per fer una cosa o prendre resolucions en nom d’altres.
conseller delegat
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
tinent d’alcalde
Dret administratiu
Regidor de l’ajuntament, nomenat per l’alcalde per exercir funcions delegades, bé en relació amb determinats serveis, o bé en una part del territori municipal.
Els tinents d’alcalde són nomenats entre els membres de la comissió de govern, si n'hi ha sinó, entre els regidors, sense poder ultrapassar-ne la tercera part Són nomenats segons un ordre jeràrquic i correlatiu d’acord amb el qual substitueixen l’alcalde en els casos d’absència, malaltia o qualsevol altre impediment Els tinents d’alcalde de Barcelona i de Madrid gaudeixen d’atribucions especials en aplicació del règim municipal peculiar d’aquests municipis
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una…
comissió
Dret
Nom que reben determinats òrgans administratius de caràcter col·legial (comissions delegades del govern, comissió jurídica assessora, comissió municipal permanent, comissió interministerial o interdepartamental, comissió provincial d’urbanisme, comissió de traspassos, etc).