Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Noisy-le-Grand
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França.
És situada a la vora esquerra del Marne, al NE de París Depuradores d’aigua
enginyeria sanitària
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria civil que s’ocupa del disseny de les xarxes de sanejament i de subministrament d’aigua, de gas i d’electricitat dins de la planificació urbana.
També participa en el projecte i la construcció de plantes depuradores i plantes de tractament d’aigua, per la qual cosa de vegades se l’anomena enginyeria ambiental
Junta de Sanejament
Economia
Organisme autònom de caràcter administratiu creat el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades
Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca
Conjunt d’instal·lacions de tractament de residus inaugurat el 2003, situat als voltants de la carretera de Sóller i gestionat per l’empresa pública TIRME, fundada el 1992, depenent de la conselleria de medi ambient i natura del Consell Insular de Mallorca.
Té com a objectiu general la implantació d’actuacions per a reduir els residus i eliminar-los de manera respectuosa amb el medi ambient La seva activitat s’articula en quatre grans seccions disseny, construcció, gestió i tractament de residus S'ocupa també de la neteja del parc verd, de les plantes de compostatge de llots de les estacions depuradores d’aigües residuals i de les estacions de transferència de residus urbans Des del 2001 patrocina els premis de Medi Ambient del Consell de Mallorca
Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus
Organisme encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.
Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1987 i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient El 70% dels residus sòlids que es produeixen 1,16 kg/habitant i dia es dipositaren fins el desembre de 2006a l’abocador del Garraf A partir d’aleshores els residus de la regió metropolitana es transporten als ecoparcs i al dipòsit controlat de Can Mata als Hostalets de Pierola, a l’Anoia També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus…
eutrofització
Ecologia
Procés d’acumulació de sals minerals nutrients (especialment nitrats) a les aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues.
Aquest procés es produeix amb rapidesa, ja que el nitrogen mineral, que és un dels factors que limiten el creixement vegetal, és aportat per les aigües polluïdes, especialment per l’acció dels adobs minerals que són rentats dels conreus pel reg i les pluges, vers els rius i els llacs, i també per l’afluència de les aigües residuals de les estacions depuradores L’eutrofització s’assimila a l’envelliment d’un llac, que en condicions naturals s’esdevé molt lentament, i quan és atesa, l’aigua s’enterboleix i pren un color verdós o bru, i no pot ésser utilitzada per a la majoria d’…
compostatge

Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus…
aigua regenerada
Agronomia
Aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional que permet la seva posterior reutilització.
A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües depurades Es preveuen els usos…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
Iñaki Ábalos Vázquez
Arquitectura
Arquitecte basc.
Des del 1984 collabora professionalment amb Juan Herreros San Lorenzo de El Escorial, 1958 Tots dos es graduaren a l’ETSAM i exerciren posteriorment com a professors de construcció 1984-88 i, des del 1988, com a titulars de projectes Han desenvolupat la docència a la Universitat de Columbia de Nova York 1996-97 i a l’Architectural Association de Londres 1997-99, entre altres centres El 1995 participaren en l’exposició “Light Construction”, organitzada pel MOMA de Nova York El gust per les formes compactes i els materials tecnològics —influïts per Alejandro de la Sota— i la incorporació d’…