Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del…

Desconeixem qualsevol referència documental sobre aquesta masia Segons LI Almerich fou una casa forta durant els segles XIII-XV, i era coneguda com a Ca Damada

Església de l’antic terme de Talló que va dependre del monestir de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011 adreçada a aquest cenobi Desconeixem on era situada

Les dues butlles confirmatòries d’Alexandre III 1162, 1179 consignen entre les possessions de l’abadia d’Àger l’església de Penavera, amb les seves pertinences En desconeixem el titular El lloc de Penavera és situat sobre els cingles que dominen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana

Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que coneixem per un únic esment de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins on s esmenta, entre els béns atorgats al monestir, l’“ ecclesiam Sancti Genesii qui est in comitatu Paliarensi, in valle Siarbi ”

Desconeixem el titular d’aquesta església parroquial, avui desapareguda, situada al lloc de Moncles Maziuncullas , 864-65, a uns 500 m al nord-oest dels Plans La parròquia de Maduncularum és esmentada per primera vegada l’any 1072, com l’afrontació de migdia de la parròquia d’Aiguatèbia, juntament amb la parròquia de Sautó

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

En un document de l’any 1076 de la venda d’una terra situada al terme de Sant Just de Cerc, “in loco prenatato Torelli” , s’esmenta com a límit meridional la terra de Sancti Leurentii Desconeixem si aquesta menció corresponia o no a una capella, o a un oratori, ja que aquesta és l’única menció que es coneix sobre aquesta advocació en aquestes contrades del pla d’Urgellet

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

El lloc d’Anya és documentat per primera vegada el 1054, en què Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i el seu fill Guillem Arnau donaren a la canònica de Montmagastre la tercera part de la parròquia d’Anya L’única referència sobre el castell d’Anya, l’emplaçament del qual desconeixem, es troba en el testament del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera del 1131, el qual el llegà junt amb altres castells al seu fill Ponç Guerau II Posteriorment Anya formà part de la baronia de Montmagastre