Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
desfibrament
Química
Operació de desfibrar un material.
Per a l’obtenció de la pasta de paper, el desfibrament de la cellulosa, dut a terme en la desfibradora, és la primera operació a efectuar També en la fabricació de fibrociment hom aplica el desfibrament a l’amiant, en el qual cas hom empra els desintegradors o molins de disc
pita
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’un tipus d’atzavara que és conreada a les illes Maurici, a les zones tropicals d’Amèrica, al nord d’Àfrica i en una gran part de l’Europa meridional.
La fibra és obtinguda dividint les fulles longitudinalment i sotmentent-les a una lleugera enriuada, a un desfibrament a mà o màquina, a un rentatge i a un assecatge El rendiment del procés és molt baix no superior a l’1,5% És emprada per a fer-ne alguns teixits, cordes, cordills, etc
llana regenerada
Indústria tèxtil
Llana obtinguda per trituració i desfibrament de retalls de teixits nous de llana procedents de la confecció, de peces usades o de restes de filatura o tissatge.
L’operació té lloc en màquines anomenades trituradores o llops , després d’una classificació, un rentatge i un ensimatge, i hom la fila pel procediment de carda Hom l’empra en teixits basts, de baix preu, o barrejada amb llana de velló
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…