Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ranavalona III de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1883-97).
Succeí la seva cosina Ranavalona II quan França acabava d’ocupar Tamatave Pel tractat del 1885 cedí a aquesta potència la direcció exterior del regne i el 1895 acceptà el protectorat francès Acusada de conspirar, fou destronada i deportada a Alger 1897
ming
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 1368 al 1644.
La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebellió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di 1403-31, el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona De tornada a Alacant 1853, es dedicà als estudis arqueològics Fou oficial de la Milícia Nacional 1854 i patí diversos empresonaments Destronada Isabel II 1868, fou membre de la comissió revolucionària d’Elx Posteriorment fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma i visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia Publicà estudis d’història local, com Ilici, su situación y antigüedades 1879 i Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx
Joan Arderius i Banjol
Veterinària
Política
Polític i veterinari.
Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el…
Muǧāhid al-Muwaffaq
Història
Nom amb què és conegut Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq.
Senyor de la taifa de Dénia 1010-44 regne de Dénia i de les Balears 1015-44 Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat Després dels intents, frustrats, d’installar-se a Tortosa i a València d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak, s’emparà de Dénia i inicià un govern independent Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà El seu govern fou d’un…
Vicent Ripoll i Primo
Historiografia catalana
Historiador i apotecari.
Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució el mateix any…
Antoni Aparisi i Guijarro
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista i escriptor.
Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…
arsàcida
Història
Membre d’una dinastia originària de Pàrtia, que substituí l’imperi dels selèucides en el domini de l’Iran i d’Armènia, on a partir del 54 dC regnà una branca col·lateral i fou destronada per l’accessió dels sassànides.
Hom la considera fundada per Àrsaces, vers el 250 aC i assolí l’expulsió dels romans en temps de l’emperador Macrí, vençut per Artàban V s III dC
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…