Resultats de la cerca

En contraposició, doncs, als qualificatius, els adjectius determinatius poden representar funcions díctiques, anafòriques o bé catafòriques Els determinatius inclouen diverses menes d’adjectius demostratiu, indefinit, interrogatiu, numeral i possessiu

Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de…

Aquesta funció delimitativa pot ésser portada a terme per un adjectiu, un complement determinatiu, una frase relativa, etc A els gossos negres , l’adjectiu qualificatiu negres especifica gossos , a els homes que lluiten per la llibertat triomfaran , la frase relativa que lluiten per la llibertat especifica els homes

Poden ser adjectiu interrogatiu quan l’element és unadjectiu determinatiu que marca l’abast d’interrogació del nom que determina conjunció interrogativa si és una conjunció que introdueix una proposició subordinada interrogativa i proposició o oració interrogativa amb referència a tota l’oració o proposició amb què és formulada una pregunta

L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc

El seu sentit primer i ple correspon, doncs, al concepte genuí de nació Però, com a conseqüència de la identificació entre nació i estat, el terme esdevé l’equivalent d’estatal o d’originari o subjecte d’un estat Aleshores és oposat a estranger i també a internacional, o bé és el determinatiu de símbols o d’afers estatals bandera nacional, interessos nacionals, etc Com a derivat del concepte de nació desvinculat autènticament del poble i encara més assimilat a l’estat mitificat característic dels feixismes, el terme “nacional” apareix abundosament en aquest tipus d’ideologia, i…

En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte verbal la mera…

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el…