Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
dicromat
Química
Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.
L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats
dicromat
Química
Anió de fórmula Cr 2
O 2 - 7
que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.
Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent
dicromat de sodi
Química
Cristalls vermells, molt solubles en l’aigua, que es fonen a 357°C.
Forma un dihidrat, molt estable, que és la forma comercial i es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté a partir de la cromita per torrefacció alcalina i posterior lixiviació És emprat com a oxidant, inhibidor de la corrosió, en la preparació de pigments i com a producte de partida per a altres composts del crom
dicromat de potassi
Química
Cristalls vermells groguencs, tòxics i oxidants, solubles en l’aigua, que es fonen a 396°C i que hom obté per tractament del cromat de potassi amb àcid sulfúric.
És emprat com a pigment, oxidant i reactiu analític
porpra d’anilina
Química
El més antic colorant sintètic d’interès comercial.
Fou obtingut per WHPerkin el 1856 i consisteix en una barreja de composts originada per l’oxidació amb dicromat potàssic d’anilina impurificada per o -toluïdina El seu interès és purament històric
alum de crom
Química
Alum constituït per sulfat doble de potassi i de crom hidratat.
Forma cristalls violats que donen solucions aquoses violades en fred, que esdevenen verdes en escalfar-les Hom l’obté reduint el dicromat potàssic en medi sulfúric És emprat com a mordent en tints, en l’adob al crom i en fotografia com a enduridor
quinhidrona
Química
Complex de transferència de càrrega constituït per una molècula de p-benzoquinona i una d’hidroquinona
.
Es presenta en forma de cristalls de color verd fosc, solubles en alcohol i èter i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 171°C Hom l’obté per oxidació de la hidroquinona amb dicromat sòdic o per la mescla de quantitats equimoleculars dels seus components És emprada fonamentalment en la preparació de l’elèctrode de quinhidrona
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
cromat
Química
Qualsevol sal de l’àcid cròmic.
En dissolució els cromats tenen un color groc, a causa de la presència de l’ió cromat Estructuralment hi ha una analogia entre el cromat i el sulfat Són isomorfes les sals d’ambdós anions quan tenen un catió comú La dissolució aquosa d’un cromat té un caràcter bàsic degut al pas de cromat a dicromat per hidròlosi, segons la reacció En solució àcida l’equilibri és completament desplaçat cap a la dreta d’aquí ve que hom obtingui els dicromats tractant un cromat amb àcid
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries