Resultats de la cerca

En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…

Són construïts de tal manera, que les digitacions usuals donen sons diferents als corresponents a les notes escrites

Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles

S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los

Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX

És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter…

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el flautí sona una…

Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a…