Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Biblioteca Nacional de Pequín
Biblioteca pública amb seu a Pequín.
Fundada durant els darrers anys de l’imperi 1910, conserva els antics catàlegs i les colleccions dinàstiques dels song del sud segle XIII, dels ming 1368-1644 i dels xing 1644-1911 Conté manuscrits rars del segle V i escrits sobre fusta, del segle IX Actualment 2000 té uns 22 milions de volums És la biblioteca central xinesa
Mitridates III del Pont
Història
Rei del Pont.
Vers el 250 aC, encara infant, pujà al tron i combaté els gàlates Participà en les lluites dinàstiques dels selèucides i afavorí Antíoc Hièrax per expulsar Seleuc II de l’Àsia Menor Hom creu que el seu regnat acabà vers el 220 aC i que fou succeït pel seu fill Fàrnaces I mort entre el 159 i el 156 aC
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…
imperi mogol
Vista de la ciutat de Fatehpur Shikri feta construir per l’emperador mogol Akbar al segle XVI i que fou capital de l’imperi durant disset anys
© X. Pintanel
Història
Imperi mongolicomusulmà de l’Índia fundat per Bāber el 1527 i que es prolongà fins el 1858.
Els moments més esplendorosos de l’imperi corresponen als governs d’Akbar i d’Aurangzeb, a la segona meitat dels segles XVI i XVII, respectivament A la mort del darrer s’inicià la decadència, que, un segle i mig després, posà fi a l’imperi sota el domini de la corona britànica disputes dinàstiques i revoltes Bahādūr Shāh I, creixent anarquia, intromissió progressiva dels governants afgans i darrer control britànic, cada vegada més efectiu Bahādūr Shāh II Relació d'emperadors mogols Bāber 1527-1530 Humāyūn 1530-1556 domini de Shēr Jāh, de la dinastia surita Akbar 1556-1605 …
aquemènida
Història
Membre de la dinastia que governà l’imperi persa des del s VII aC fins a la destrucció de l’imperi per Alexandre el Gran.
La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb les lluites…
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions contra els…
János Arany
Literatura
Poeta hongarès.
El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina