Resultats de la cerca

Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes

Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats

Són coneguts els dipèptids , els tripèptids i els octapèptids Es poden formar a partir de les proteïnes, per hidròlisi parcial o amb enzims

Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon…

Actuen de preferència sobre els oligopèptids i els polipèptids Hom les classifica en carboxipeptidases , que actuen específicament sobre la terminació carboxílica de la cadena i es troben en l’intestí prim, aminopeptidases , que ho fan sobre la terminació d’una amina, i dipeptidases , que solament hidrolitzen dipèptids Les dues darreres es troben en la mucosa intestinal

Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…

Forma una sola cadena de 245 aminoàcids, la qual és plegada a causa de cinc ponts disulfur És secretat pel pàncrees

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…

Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…