Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les…
dipol
Antena dipol.
dipol
Electrònica i informàtica
Dipositiu o circuit format per un conjunt d’elements actius i passius proveïts de dos borns per on pot ésser acoblat al circuit exterior.
antena dipol
Antena formada per dos conductors, rectes, de la mateixa longitud, l’un a continuació de l’altre.
Quan hom els doblega de manera que s’uneixin llurs extrems, és anomenada dipol plegat
antena vertical
Antena dipol a la qual hom ha suprimit un dels elements.
L’element que resta és situat sobre un pla conductor, per exemple la terra, el comportament del qual és similar al d’un mirall que reflectís una imatge d’aquest element que substitueix el suprimit Una variant de l’antena vertical és el pal radiant , que és una estructura metàllica que forma l’element dipol La seva longitud acostuma a ultrapassar els 200 m i és utilitzada per a transmissions de radiodifusió en una ona mitjana
antena monopol
Antena consistent en un fil únic situat sobre un pla de massa que fa de mirall elèctric.
Es comporta d’una manera semblant a l’antena dipol, i se'n diferencia en una direccionalitat que duplica la del dipol i en una potència radiada que és la meitat de la d’aquest
transmissió d’energia de ressonància
Química
Fenomen caracteritzat per la transferència d’energia entre cromòfors.
L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues…
contraantena
Fils conductors units entre ells i aïllats de terra, col·locats sota una antena.
Forma un pla conductor que reflecteix la imatge de l’antena i crea un dipol
analitzador de xarxes
Instrument de mesura de la resposta en freqüència de dispositius i subsistemes de radiofreqüència.
Consisteix en un generador d’escombratge de freqüència i un sistema receptor N'hi ha de dos tipus el vectorial i l’escalar El vectorial permet de mesurar el mòdul i la fase dels coeficients de reflexió i/o transmissió o, el que és equivalent, els paràmetres de dispersió d’un dipol o d’un quadripol paràmetres S L’escalar fa servir un receptor més senzill que converteix el senyal de radiofreqüència rebut en un de baixa freqüència BF, que és visualitzat a la pantalla mesura les pèrdues de retorn i d’inserció de quadripols, però no els seus paràmetres S
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la…