Resultats de la cerca

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Als Furs de València és anomenat així el dirhem dels almohades El besant tenia el valor de tres sous i quatre diners en moneda valenciana

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…

Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…

El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…

La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…

Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…