Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Escola Catalana de Surf

Membres de l’Escola Catalana de Surf durant un curs
Escola Catalana de Surf
Altres esports nàutics
Club i escola de surf de Barcelona.
Fou fundada l’any 2003 i està dedicada a la pràctica, la competició i l’ensenyament del surf Ofereix nivells d’iniciació i avançats, i té un equip de competició per a surfistes a partir dels vuit anys També treballa amb persones discapacitades Realitza els seus cursos a Sitges i a Montgat A partir d’aquesta entitat sorgí, l’any 2010, el Club de Surf Mediterrani
Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona

Membres del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona
Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona dedicat a persones amb paràlisi cerebral.
Fundat el 1996 com a Club Esportiu Aspace, els seus orígens es remunten al 1989, quan es constituí com a secció esportiva dins l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE Promogué i impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana per a Paralítics Cerebrals i treballà activament perquè es reconegués l’esport de les persones discapacitades Fou el primer club, i durant molt temps l’únic de Catalunya, que no depengué de cap entitat de caràcter assistencial Practica esports federats com ara boccia, eslàlom en cadira de rodes, atletisme i natació, i promou la participació en lligues…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…
Joan Josep López i Burniol
Periodisme
Dret
Notari i escriptor.
Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la…
Sergi Mingote i Moreno

Sergi Mingote i Moreno
© Parets.cat
Alpinisme
Alpinista.
Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…
,
boccia
Esport
Joc practicat per persones discapacitades en què els participants, individualment o per equips, han de llançar sis boles de cuir procurant que quedin situades com més a prop millor d’un bolig que serveix de referència.
És un esport oficial dels Jocs Paralímpics
Les discapacitats
Els darrers anys, els grans organismes internacionals han refet la manera d’afrontar el problema que plantegen les discapacitats a partir de l’establiment de nous sistemes de classificació Així, en lloc de basar-se en la descripció mèdica i l’inventari dels òrgans afectats, ara es fa des de la funcionalitat que els correspon Amb això es pretén donar solucions socials i alhora sanitàries, ja que en molts casos s’ha fet palès que les millores mèdiques, sense mesures complementàries de diferent naturalesa que les tradicionals i estrictament mèdiques, han estat del tot inútils a l’hora de…
Vida quotidiana i cura dels altres: afrontant els canvis i la complexitat familiar
Avui, quan una parella vol formar família, ho fa des de dos projectes biogràfics individuals Això implica que han de negociar molts aspectes de la seva vida en comú abans de compartir-la, i assumir amb realisme el risc d’una possible ruptura en el cas en què no consolidin el projecte compartit Igualment, una dona que vol ser mare sense parella cal que gestioni els suports socials que necessitarà del seu entorn amics i amigues família serveis comunitaris etc També un matrimoni del mateix sexe ha de vetllar perquè la seva opció de vida i la vida dels seus fills i filles siguin respectades en el…
Noves formes de treball en la societat postindustrial
El treball en la societat actual Actualment el ventall d’activitats productives és immens i d’una gran diversitat N’hi ha de molt antigues, sobretot les que es relacionen amb les tasques que proporcionen aliments, i en canvi n’hi ha d’altres que tot just s’han definit al segle XX, com és el cas de les relacionades amb l’aviació i amb la televisió També hi ha activitats que fins fa només cinquanta anys eren considerades ocupacions que la família havia d’assumir i que no transcendien el nucli familiar la cura d’infants i de gent gran, cuinar per als de casa, etc I encara hi ha tot un altre grup…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…