Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Massive Attack
Música
Grup britànic de trip-hop
.
El grup fou creat el 1987 per Andrew Mushroom Vowles, Grant Daddy G Marshall i Robert del Naja 3D Des del 1983 els dos primers havien format part del collectiu de discjòqueis Wild Bunch, amb el qual s’impregnaren d’una basta cultura musical que desembocà en Massive Attack, el primer grup que catalitzà la influència del hip-hop , el soul , l’electrònica, la música jamaicana i el pop El seu àlbum de debut, Blue Lines 1991, definí l’estil anomenat trip-hop És una de les obres fonamentals de la música popular anglosaxona dels anys noranta i és el punt de partida de nombrosos grups que s’hi han…
Sónar
Música
Festival de música electrònica i art multimèdia celebrat anualment durant tres dies de juny a la ciutat de Barcelona.
Iniciativa d’Advanced Music, empresa formada per Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia nasqué el 1994 aprofitant l’auge creatiu que viu la música electrònica En la seva primera edició el festival emplaçà part de la seva programació en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, que es convertí en seu estable de la programació diürna del certamen, al qual s’afegí posteriorment el Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA En la segona edició la programació nocturna es desplaçà al Poble Espanyol A partir d’aquesta edició el…
Àlex Rigola
© TNC
Teatre
Director i actor de teatre.
Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…
La festa major
Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…
Els balls populars moderns
Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…
L’espai i l’escenografia
Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…