Resultats de la cerca

La seva obra filosòfica ' Išrūn maqālāt ‘Vint dissertacions’ segueix el kālam àrab i conté una història de les sectes jueves i atacs a l’islam

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva 1838

Transformà l’estoïcisme en una doctrina moral, capaç de dictar a l’home regles pràctiques de conducta sense pretendre de fonamentar-les teòricament El seu ideal és de viure conforme a la natura l’impassible és feliç, lliure, totpoderós i perfecte Escriví Diatribaí ‘Dissertacions’ i un Enquiridió

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Es doctorà en ambdós drets a la Universitat de Cervera i exercí d’advocat a la Reial Audiència de Catalunya De gran, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona En el seu vessant d’autor canonista escriví dues dissertacions, que resten manuscrites a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid Contra la pluralidad y no residencia de los beneficios de las comunidades eclesiásticas erigidas en varias iglesias i Sobre los títulos, con los quales los ordenados son admitidos a las sagradas órdenes A més, publicà Tractatus de mutuo, usura et contractibus 1792, Tratado…

Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…