Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
divagant
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que es presenta ocasionalment fora de l’àrea de cria.
pinsà carminat

Pinsà carminat
at8eqeq3 iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que té les parts superiors i el pit de color carmí.
La femella és més brunenca Habita al nord d’Asisa i al nord-oest d’Europa A l’hivern ocasionalment, arriba divagant a la Mediterrània
esparver d’espatlles negres

Esparver d'espatlles negres
© Srikaanth Sekar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 33 cm de llargada, ales llargues i cua més aviat curta.
Presenta les parts superiors de color gris blau, les inferiors i la cua blanques i les espatlles negres Habita a gran part d’Àfrica i és divagant a l’Europa occidental és excepcional als Països Catalans
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
Fredeluga gregària
Fredeluga originària de les estepes àrides de l’E d’Europa i l’W d’Àsia, és una divagant molt escassa a gairebé tots els països europeus Als Països Catalans només es coneixen fins ara dues observacions un exemplar amb 2 fredelugues comunes el 040479 a Roses i un altre, també amb fredelugues, el gener de 1985 al delta del Llobregat
Baldriga capnegra
La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584
Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director.
Professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1912, dirigí l’Orfeó Gracienc 1903-39 Compongué música per al teatre líric La baldufa d’or , rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant , llibret d’Ambròs Carrion, obres corals Voltant la senyera , himne de l’Orfeó Gracienc, Les ginesteres , Nocturn ,etc, música per a cor i cobla Ascensió , La blavor del mar , harmonitzacions de cançons populars i un bon nombre de sardanes Rosada , Dansa de fades, La captiva , Divagant , Una fontana , Festa de garbers , Jovenesa
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
Corredor
Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911…
Altres estèrnids: xatrac bengalí i xatrac rosat
Xatrac bengalí Sterna bengalensis A Europa, llevat de la península Ibèrica, on apareix als voltants de l’estret de Gibraltar i al delta de l’Ebre, és un ocell divagant, i fins ara només ha estat observat a Suïssa, Àustria, Xipre, Sicília, Anglaterra i, sobretot, França Als Països Catalans ha estat reportat de Torrelles de Salanca Rosselló un exemplar el 190475 al delta de l’Ebre és present d’ençà el final de l’agost de 1978, i l’any següent es descobrí la nidificació en una colònia de xatracs bec-llargs, nidificació que es repetia el juny de 1981, així com a la primavera de…