Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Émilienne Rotureau
Literatura catalana
Catalanista i hispanista francesa.
Estudià a la universitat Lumière-Lió 2, on es va doctorar amb La prose narrative catalane chez les jeunes romanciers nés après la guerre civile 1968-1975 1989, i on ensenya des del 1992 i n’és catedràtica 2002 Especialitzada en la literatura espanyola del segle d’or i en la novella catalana contemporània, ha estudiat l’obra de Terenci Moix i ha traduït al francès 2003 la novella El bastió de la llibertat , d’Antoni-Lluc Ferrer
Adolf Esteller i Melià
Cristianisme
Jesuïta.
Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…
Walter Feit
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
De família jueva emigrada als Estats Units el 1939, després de graduar-se a la Universitat de Chicago i doctorar-se a la de Cornell, fou professor en aquesta universitat i a la de Yale 1964 El 1963, treballant juntament amb John Griggs Thompson, demostrà una de les conjectures de Burnside teorema de Feit-Thompson Escriví The representation theory of finite groups 1982 i Characters of finite groups 1967, considerades obres de referència en el camp de la teoria de grups El 1965 rebé el premi Cole de l’American Matehematical Society en la categoria d’àlgebra
Roy Glauber

Roy Glauber
© Justin Ide/Harvard University News Office
Física
Físic nord-americà.
Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan 1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb…
Càndid de Dalmases i Jordana
Historiografia catalana
Historiador.
Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies…
Rémi Brague

Rémi Brague
© Emmanuelle Marchadour / Salon du Livre. Paris
Filosofia
Filòsof.
Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta…
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520,…
Maria Assumpció Català i Poch

Maria Assumpció Català i Poch
© Universitat de Barcelona
Astronomia
Astrònoma i matemàtica.
Llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, 1953, on impartí la cursos de matemàtiques i astronomia des d'aquest any fins al 1990 Els inicis de la seva carrera científica foren com a ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, dependent del Patronat Alfons el Savi del CSIC Posteriorment, va treballar a l’Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estellars, i collaborà amb la càtedra especial de tecnologies de l’espai de la Universitat Politècnica de Catalunya Amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes…
Charles Albert Gobat
Política
Dret
Jurista i polític suís.
Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des…