Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
donatiu
Història
Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.
donatiu
Allò que hom dóna, especialment per a fins culturals o benèfics.
almoina
Religió
Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
Entre els israelites l’almoina tenia una significació àmplia qualsevol mena d’ajuda donada a un necessitat i qualsevol prova de misericòrdia de Jahvè envers el seu poble En forma d’ajuda material és recomanada d’una manera notable al llibre de Tobit Pel cristianisme és una acció normal i una conseqüència lògica del manament de l’amor fraternal Tot i amb això, hom comença a considerar-la com un exponent de situacions socials injustes que cal que siguin substituïdes per les justes que la facin innecessària Després de la reforma disciplinària sobre l’abstinència i el dejuni, hom mana als fidels…
Rei i regne a Sardenya
L’illa de Sardenya, ASanson, segle XVII BC A Sardenya, la potenciació de les estructures estatals, particularment intensa durant el regnat de Ferran el Catòlic, creà condicions molt favorables perquè els letrados assolissin un paper prominent, encara que fos en coexistència amb formes locals de pactisme o contractualisme que, com als altres regnes de la Corona d’Aragó però aquí de manera menys incisiva, consideraven el “rei en parlament” com el fonament de l’activitat legislativa i com una seu imprescindible de control periòdic de la vida política i administrativa Els únics parlaments…
Se celebren corts catalanes a Barcelona, presidides pels conflictes
Se celebren corts catalanes a Barcelona, presidides pels conflictes Es concedeix al monarca un donatiu de 1 100 000 lliures i es limita la jurisdicció de la Inquisició al Principat
generalitats
Història
Nom donat als dos drets del general (dret de la bolla i d’entrades i eixides) que pertanyien a cadascuna de les generalitats (de Catalunya, de València i d’Aragó).
Foren creats a les corts generals de Montsó de 1362-63 amb el fi de reunir el donatiu concedit al rei per subvenir a la guerra contra Castella, i foren prorrogats a les corts successives Finalment esdevingueren imposts premanents per respondre a les pensions dels censals i violaris venuts per cada generalitat i per finançar les tasques i necessitats administratives d’aquestes entitats
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf (conègut erròniament com a Josep Aparici i Mercader).
Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí d’ésser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes catalans, en especial de la generalitat, la…
Lucien Poincaré
Física
Físic francès, germà de Raymond.
Es doctorà el 1890 amb Recherches sur les électrolytes fondus i fou professor a diversos liceus, encarregat de curs a la facultat de ciències de París i inspector d’instrucció pública Fou també secretari general de la Société Française de Physique Publicà nombrosos treballs, principalment en els Comptes Rendus de l’Acadèmia de Ciències Intervingué en l’important donatiu de llibres científics que el govern francès féu a la Biblioteca de Catalunya l’any 1916 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Sant Ermengol de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
La partida i antiga quadra de Talarn, a ponent del terme municipal, és coneguda des de l’any 1047 L’única referència a l’existència d’una església en aquesta quadra La proporciona un testament de l’any 1194, en el qual Bernat de Talarn, entre altres llegats, féu un donatiu de 6 sous al clergue que vivia a Talarn i cedí a la canònica de Solsona el delme de Talarn Actualment a Talarn hi ha les ruïnes d’una capella, al turó de Sant Ermengol, que podrien correspondre a l’antiga església del lloc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina