Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa…
protòrax
Entomologia
Primer segment del tòrax dels insectes.
De la seva part ventral surt el primer parell de potes i dorsalment no presenta cap particularitat
tsintaosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids lambeosaurins que visqué al Campanià inferior (Cretaci superior) de la Xina.
Durant molt de temps hom ha considerat que aquest animal tenia una cresta nasal recta que es projectava anterior i dorsalment de forma anàloga a la banya del mític unicorn No obstant això, nous estudis indiquen que és només part d’una cresta que probablement mostrava una morfologia més semblant a la dels casuaris, en forma de dom Els tsintaosaures es trobaven estretament emparentats amb els lambeosaurins catalans del gènere pararabdodont
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
xanguet

Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una…
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral Tenen sistema…
Les cimodoceàcies
Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa , el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles Javier Romero Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa , espècie dioica de rizoma fi, llarg i…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…
Rat-penat de bigotis
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors És el rat-penat més petit dels que pertanyen al gènere Myotis Els seus peus són petits, té el musell punxegut i els pavellons de les orelles el sobrepassen 2 mm en plegar-los endavant L’uropatagi és pelut dorsalment i ventralment a la seva base En el llavi superior, hi té una gran quantitat de pèls, característica que dona nom a aquest quiròpter El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina