Rat-penat de bigotis

Myotis mystacina (nc.)

Àrea de distribució del rat-penat d’aigua (Myotis daubentoni, punts vermells), el ratpenat de peus grans (M. capaccinii, punts blaus) i el rat-penat de bigotis (M. mystacina, punts negres) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

És el rat-penat més petit dels que pertanyen al gènere Myotis. Els seus peus són petits, té el musell punxegut i els pavellons de les orelles el sobrepassen 2 mm en plegar-los endavant. L’uropatagi és pelut dorsalment i ventralment a la seva base. En el llavi superior, hi té una gran quantitat de pèls, característica que dona nom a aquest quiròpter. El pelatge, de color gris, i la pell són foscos. Pel que fa a la dentició, vegeu el que hem dit en parlar del rat-penat de musell llarg (M. myotis).

Les dades biomètriques són: avantbraç de 30 a 37 mm, cua de 30 a 42 mm, peu de 7 a 8 mm, cap i cos de 38 a 54 mm, envergadura aproximada de 230 mm, longitud condilobasal de 13,9 a 15 mm (CM3) inferior a 6, i pes aproximat de 4,5 a 10 g.

Aquest rat-penat freqüenta diferents tipus d’hàbitats. Se’l pot trobar amb certa assiduïtat a forats de troncs d’arbres, cases abandonades, esquerdes de roques o a coves. Sol sortir del seu refugi diürn bastant d’hora i, en alguns casos, també se l’ha vist volar de dia; té un vol lent i batut. A l’estiu, pot formar petites colònies d’uns cent individus. L’alimentació es basa fonamentalment en dípters. S’ha comprovat que arriba a viure fins vint anys. Realitza la còpula a la tardor i algunes vegades durant la primavera. Les cries neixen entre maig i juliol, generalment una per femella, encara que, excepcionalment, poden ser dues. Es desconeixen la majoria de les dades de la seva biologia.

El rat-penat de bigotis es pot incloure dins del grup d’espècies nord-europees. Únicament se’n coneix una citació a la Catalunya Nord, a la gruta de la Pouada. Al Principat, encara no s’ha trobat cap vegada, probablement per la manca de prospecció de la zona pirinenca.