Resultats de la cerca

L’assemblea d’EC es divideix entre els partidaris de Francesc Macià Ventura Gassol i Rovira, Jaume Aiguader i Miró i els independentistes Jaume Compte i Canelles

La seva trajectòria fixà els termes estratègics i la retòrica del “separatisme” com deien ells mateixos durant més de dues dècades La participació de la Lliga Regionalista en el Govern de concentració de Maura 1921-1922 accentuà les seves tensions internes i provocà l’escissió del catalanisme entre regionalistes i nacionalistes El diputat Francesc Macià afiliat a la Lliga fins el 1912 ho aprofità per retrobar antics seguidors de la Federació Democràtica Nacionalista FDN i renovar l’orientació d’aquest partit Després de presentar sense èxit les seves tesis “militaristes” en la Conferència…

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les eleccions…

El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…

Cartell de vetllada de boxa organitzada pel Club de Boxa Ripollet NET EC Fundat el 1990, ha organitzat diverses vetllades pugilístiques a la ciutat L’entrenador Julián Cabezas formà alguns dels boxejadors més destacats del club Alguns dels més rellevants que passaren pel club foren José María Guerrero Torvisco, olímpic, campió del món hispà i campió d’Espanya i de Catalunya en diverses ocasions Óscar Bien Metralleta , campió del món hispà i campió de Catalunya amateur 1975, i Mukadi Manda, campió del món transcontinental 2003 i també boxejadors com Xavi Vera, Juan Moreno, Miguel…

Graduat en dret per la Universitat de Munic, el 1971 entrà per oposició com a jurista al ministeri regional de desenvolupament i medi ambient Exercí com a advocat fins el 1978 Membre de la CSU, en fou secretari general en 1978-83 i la presideix des del 1999 Diputat al parlament bavarès des de l’any 1974, en 1982-93 tingué càrrecs en els successius governs i, des del 1993, és president de Baviera En 1995-96 presidí el Bundesrat Al setembre del 2002 encapçalà la coalició CDU-CSU per a les eleccions al parlament federal, en les quals la coalició de l’SPD amb els ecologistes l’impedí d’assolir la…

Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de  Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…