Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
ritme estacional
Ecologia
Ritme que varia l’estructura en certes comunitats al pas de cada estació.
Els ecòlegs de comunitats terrestres i d’aigües dolces distingeixen sis estacions en les regions temperades hivernal, prevernal, vernal, estival, serotinal i autumnal
limnologia
Ecologia
Ciència que estudia els llacs en tots els aspectes (geogràfic, geològic, físic, químic i biòtic) i en general totes les aigües continentals.
La limnologia requereix la coordinació i l’ajut de diferents ciències i tècniques, però són especialment els ecòlegs aquells qui més han investigat els llacs, pel fet d’ésser ecosistemes tancats que permeten uns estudis i unes recerques aplicables a d’altres ecosistemes
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
anàlisi territorial
Geografia
Objecte preferent d’estudi de la geografia.
Té diferents vessants les disciplines socials estudien tant les relacions entre la societat i el medi físic amb les seves característiques com els diferents subterritoris que el conformen la tradició física observa la superfície terrestre o el relleu els ecòlegs interpreten el medi natural els regionalistes examinen un complex d’elements tant físics com humans els paisatgistes indaguen en el conjunt de construccions i usos que una societat fa del sòl I, espacialment, entén el conjunt de llocs interconnectats per xarxes i fluxos horitzontals
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
contaminació
Ecologia
Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Generalment, les modificacions augmenten el flux energètic ecosistema i, per tant, la productivitat, la taxa de renovació respiració/biomassa, i disminueixen la diversitat, és a dir, simplifiquen l’estructura Els principals tipus d’agents contaminants són deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d’altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament,…
Els estudis ecològics
Història del coneixement ecològic El procés d’accés al coneixement L’ecologia, a diferència de la majoria de les ciències tal com les trobem formalitzades avui, no és fruit de la progressiva diferenciació i especialització al si d’un determinat camp del saber Més aviat resulta de la confluència i la síntesi de coneixements vinculats a ciències molt diverses i fins i tot d’altres que no són pròpiament científics D’altra banda, en part com a fruit de la diversitat de formacions dels estudiosos i en part de la mateixa diversitat dels medis i dels organismes, l’ecologia apareix —tant en el passat…
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…