Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…
Lawrence Robert Klein
Economia
Economista nord-americà.
Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model…
Oskar Lange
Economia
Economista polonès.
Exiliat de Polònia des del 1934, hi tornà després de la Segona Guerra Mundial i ocupà diversos càrrecs a l’administració Contribuí a la configuració de l’economia política marxista, partint de la controvèrsia sobre el càlcul econòmic racional en una economia socialista Partidari de la planificació descentralitzada, introduí les tècniques modernes en l’anàlisi econòmica Obres principals On the Economic Theory of Socialism 1938, The Political Economy of Socialism 1958, Introduction to Econometrics 1959, Political Economy 1963
Trygve Haavelmo
Economia
Economista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989
Jan Tinbergen
Economia
Economista holandès.
Germà de Nikolaas Tinbergen Director de l’Oficina de Planificació 1945-55 i professor de planificació del desenvolupament a la Universitat de Rotterdam des del 1933 Especialista en models economètrics, estudià quantitativament els resultats de les mesures de política econòmica, sobre cicles, utilitzant les tècniques d’anàlisi de confluències desenvolupada per Ragnar Frisch Obtingué juntament amb aquest autor el premi Nobel d’economia 1969 les seves obres principals són Business Cycles in the USA 1919-1939 1939, The Dinamics of Business Cycles 1950, On the Theory of Economic…
simulació
Matemàtiques
Tècnica emprada en investigació operativa.
Consisteix a construir un model simbòlic d’un sistema o d’un procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament Això permet d’avaluar i comparar diferents estratègies d’operació del sistema, sense que aquest existeixi realment Les aplicacions més conegudes d’aquesta tècnica han estat fetes en l’estudi de xarxes d’ordinadors,…
Robert Merton Solow
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats…
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…