Resultats de la cerca
Es mostren 3300 resultats
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
Nous incendis d’edificis religiosos al País Valencià
Nous incendis d’edificis religiosos al País Valencià
Els edificis religiosos: el temple cristià de l’antiguitat tardana
Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…
7. Enderrocs, trasllats i restauracions d’edificis gòtics. El neogòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l'església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Esoanyola | Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà
Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco
Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco 286-293
La Junta Electoral Central ordena retirar els llaços grocs dels edificis públics
La Junta Electoral Central ordena a la Generalitat retirar els llaços grocs i altres manifestacions a favor dels presos polítics dels edificis públics Segons l’organisme, perjudiquen la neutralitat institucional durant el període electoral El 22 de març el govern de la Generalitat penja una pancarta al balcó del palau amb la consigna “Llibertat d’opinió i d’expressió” que la JEC permet Ordena, però, retirar el llaç groc de la delegació del govern a Londres el dia 27 El 2 d’abril el TSJC admet a tràmit la querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per…
La Junta Electoral prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la il·luminació en groc d’edificis i instal·lacions
La Junta Electoral Central prohibeix a l’Ajuntament de Barcelona la illuminació groga d’installacions com ara fonts i edificis públics, que el dia 23 va aprovar per majoria el consistori en solidaritat amb els líders i polítics independentistes empresonats La Junta accedeix a la petició de Ciutadans i el Partit Popular, que qualifiquen aquests símbols de "propaganda" i que atempten contra la neutralitat i la pluralitat en el període electoral previ a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre Dies abans, per la mateixa petició, els ajuntaments de Catalunya han de…
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli…
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
gàrgola

Gàrgoles a la catedral de Barcelona i edificis propers
© Gemma Roset
Construcció i obres públiques
Canal sortint per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d’un edifici.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina