Resultats de la cerca

Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de…

Les referències històriques sobre aquesta església són molt tardanes Tanmateix, és possible que tingui un origen molt antic Això es pot deduir del fet que el lloc de Picamoixons, en un primer moment anomenat Rocabruna, sigui documentat des de l’any 1171, que Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona, i el rei Alfons I feren donació a Pere de Vilagrassa i la seva esposa del lloc de Rocabruna perquè el poblessin i hi edifiquessin una fortalesa L’església de Sant Salvador de Picamoixons fou fins al segle XIX una sufragània de la parròquia de Sant Joan de Valls L’any 1772 fou…

Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…

Se suposa que aquest castell era situat al lloc on avui hi ha una mansió senyorial d’estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com “el Castell” Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular S’ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa El lloc de les Gunyoles s’esmenta per primera vegada el 978 L’any 981 el propietari de la fortalesa era Galí, el qual en el seu testament deixà la seva torre i altres béns a la seva muller Ermengarda Un altre testament que aporta informació sobre…

Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin…

Situació Escassos vestigis d’aquest petit temple, embolcallats per una densa vegetació que els envaeix ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria es troben al cim d’un turó als afores del poble de Tercui, a uns 100 m en direcció a ponent del nucli urbà JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG118723 Història No ens han pervingut referències documentals directes sobre aquesta església L’any 1061 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà cediren una partida de terra erma que tenien al puig de Tercui als monjos Guillem i Ponç, amb la condició que hi edifiquessin una església Aquesta…

El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’…

Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin…

La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204…