Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
Associació Wagneriana
Llibret d’òpera editat per l' Associació Wagneriana
© Fototeca.cat
Música
Entitat fundada l’any 1901 per Joaquim Pena, que en fou president, juntament amb Antoni Ribera, Lluís Suñé, Antoni Colomé i d’altres, amb la finalitat d’estudiar i difondre l’obra de Wagner, sense excloure d’altres compositors, per mitjà de publicacions, conferències i audicions.
Edità reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i traduccions de llurs llibrets
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Almanach de Gotha
Anuari editat a partir del 1763 a Gotha (Turíngia) sota la protecció de la duquessa de Saxònia-Gotha, que recollia l’estat personal dels membres de totes les cases sobiranes d’Europa, i més tard, del món.
Editat en alemany Gothaischer Genealogischer Hofkalender i en francès, fou ampliat més tard en dues parts l’anuari genealògic relació dels membres de les cases regnants o exregnants des del congrés de Viena 1815, de cases mediatitzades del Sacre Imperi que havien regnat fins el 1815 i de les cases principesques i ducals d’Europa i l’anuari diplomàtic i estadístic relació dels alts funcionaris politicoadministratius de tots els estats mundials La seva publicació fou suspesa el 1944
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
Llibres del Mall

Portada de Siboc, llibre de poesia visual d’Antoni Tàpies (1973) editat dins la col·lecció de Llibres del Mall
Col·lecció de poesia iniciada el 1973 per Curial Edicions Catalanes.
Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol
La Stampa
Periodisme
Diari polític italià editat a Torí.
Aparegué el 1895 per transformació de la segona Gazzetta Piemontese , fundada el 1867 De tendència liberal, fou contrari 1915 a la intervenció d’Itàlia en la Primera Guerra Mundial El 1926 passà a mans feixistes Suspès després de l’alliberació 1945, reaparegué amb el nom de Nuova Stampa El 1986 tingué un tiratge de 522 000 exemplars Actualment publica també una edició de la tarda, Stampa-Sera 126 084 exemplars el 1986
Las Noticias
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona.
Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius Verdaguer,…
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular
As
Periodisme
Diari esportiu editat a Madrid pel Grupo Prisa.
Fou fundat l’any 1967 per l’empresari Luis Montiel Balanzat, que recuperà el nom del Semanario Gráfico As , publicat entre el 1932 i el 1936 Al juliol del 1996 fou adquirit pel Grupo Prisa És el segon diari esportiu en castellà per nombre de lectors, per darrere de Marca
El Manresano Realista
Periodisme
Periòdic trisetmanal editat a Manresa l’any 1827.
Continuador del diari “El Realista Manresano” 1823 i d’"El Catalán Realista” 1827 Defensà l’absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals tingué poca durada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina