Resultats de la cerca

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918 Resident a París, s’…

Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Fou ambaixador a França 1945-51 Deixeble de Breton, Aragon i Éluard, i cap del grup de poetes surrealistes serbis, és autor de quatre reculls de versos Od sreće i od sna ‘De la felicitat i del somni’, 1925, Bez mere ‘Sense mesura’, 1928, Turpituda ‘La turpitud’, 1938 i Nox microcosmica 1955 Els seus assaigs, d’un gran interès, adopten sovint el to agre del pamflet i l’originalitat absurda fins a arribar de vegades a la paradoxa

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila József També ha…

El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A Breton, J…

Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49  1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…