Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pebrassa vermella

Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
russulàcies
Micologia
Família d’asterosporals integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la carn granelluda, mai fibrosa, i amb les espores de colors clars i amb ornamentacions amilàcies.
Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea cualbra vinera…
emetocatàrtic | emetocatàrtica
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
Els ambients rics en fongs veritables
Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…