Resultats de la cerca

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Nasqué com a expressió científica escrita d’unes institucions que acabaven de ser transformades després de la Guerra Civil Espanyola Ja l’editorial del primer número indicava que seria la revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, de la desapareguda Societat Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria i dels Seminaris de Prehistòria i Història Antiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona Durant un llarg període de temps també es publicà sota els auspicis del CSIC i, més tard, fou la portaveu de l’Institut de…

Fou fundada per Martín Almagro el 1939 amb el nom d’Ampurias i inicialment era en castellà L’any 1979 shi utilitzà el català i el 1983 adoptà el seu nom actual

Ha obert colleccions en un ventall ampli de gèneres literaris com ara la narrativa “Tros de Paper”, “Narrativa/Empúries”, la poesia “Migjorn”, “El Ventall”, l’assaig “Biblioteca Universal Empúries”, l’estudi universitari “Les Naus d’Empúries” i la literatura juvenil “L’odissea”, “El laberint de paper”, entre d’altres El 1994 inicià un procés de fusió amb Edicions 62 Des del 1997 coedita amb l’editorial Anagrama la versió catalana de diversos llibres En els darrers anys, fins al 2004, Editorial Empúries tingué com a editor Bernat Puigtobella…

Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló Ocupat el…

Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat 1315, li donà el…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…