Resultats de la cerca

És emprat com a hidroclorur, sòlid que es fon a 227-229°C i que administrat per via oral és absorbit amb rapidesa hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap d’1 a 2 hores En principi fou utilitzat en medicina com a antihelmíntic, però per les seves propietats immunoestimulants actualment també és emprat en el tractament de l’artritis reumatoide i el de malalties dermatològiques i oncològiques

Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups…

El carboni 6 és quiral, la qual cosa fa que hi pugui haver dos enantiòmers l’àcid R-+-lipoic i l’àcid S---lipoic A la natura només existeix l’enantiòmer R-+ A l’organisme es troba lliure en forma d’àcid lipoic i àcid dihidrolipoic, la forma reduïda, però una part significativa està unida a complexos enzimàtics mitocondrials, com ara el complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa, el complex enzimàtic de l’alfa-cetoglutarat deshidrogenasa i tres complexos enzimàtics que intervenen en el catabolisme dels aminoàcids ramificats L’organisme el sintetitza i a la natura es troba a la…

Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…