Resultats de la cerca

Hom en coneix dues variants la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part…

És constituïda per 13 aminoàcids, cinc dels quals coincideixen amb l’estructura primària de la leucina-encefalina

En aquest camp cal emmarcar les recerques sobre els mediadors, neuromoduladors endorfina, neurotransmissors encefalina, i llurs relacions amb les alteracions del sistema nerviós, el psiquisme i les ciències del comportament

És de natura peptídica i hom en coneix dues de diferents la β-lipotropina, de 91 residus d’aminoàcids, i la α-lipotropina, de 58 d’idèntica estructura amb els aminoàcids 1-58 de la β-lipotropina Totes dues contenen un heptapèptid que és comú a l’hormona adrenocorticotròpica i a la melanocitostimulant Hom creu que la β-lipotropina podria fer de precursor d’altres hormones i neuroreguladors com la β-endorfina i la metionina-encefalina

Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…

El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…